Estic llegint aquest llibre, que vaig trobar a la FNAC fa unes setmanes.
No sé si el recomanaré - els que sí segueixo recomanant són els d'en Tobies Grimaltóis, dels quals seguiré escrivint aquest estiu -, però està ben escrit.
El que passa és que és un "poutpourri" de textos. És llegeix bé a la piscina, i si no tens pressa.
Copia una nota que he trobat per Internet (per cert, el llibre és editat a Herder i el títol és "Pequeña filosofía para no filósofos"): «Pequeña», para que no asuste, pero en este libro siempre se habla de filosofía: de la alegría, del derecho, del entusiasmo de sentir que el pensamiento se mueve. Como la vida, también el pensamiento está hecho a partir de encuentros, que Moser narra aquí con energía y con pasión. ¿Qué es el yo? ¿Qué son la verdad, la libertad, el tiempo, el lenguaje? ¿Y el amor, la muerte, el trabajo, el juego, la risa o la guerra? Para comunicarnos su visión particular y bienhumorada de la filosofía, Moser nos habla de su tía Waltraud, de las películas de James Bond y de los videojuegos; pero también de Schopenhauer, Rousseau o Aristóteles. Su manera de pensar no le teme a la sencillez y conjuga las grandes cuestiones de la filosofía con las pequeñas aventuras de la existencia.
Bé: ja l'he acabat de llegit (11/8/04): interessant per professors i per persones que saben quelcom de Filosofia. Són capítols breus, interessants, variats, que recorden idees, i les tracten amb gràcia: el temps, la llibertat, la veritat, la igualtat, la lògica, etc. Pot servir a alguns professors per fer-ne llegir un capítol. Penso que les qüestions relatives a a l'antropologia i a la religiositat semblen confuses. Agrairé comentaris, si en teniu
